La mort a Venècia és una novel·la curta publicada per
l’escriptor alemany Thomas Mann, l’any 1912. És una novel·la que està escrita
seguint les pautes i l’estructura d’una tragèdia grega.
Principalment comença amb l’exposició, a continuación
presenta el conflicte, després s’arriba al punt culminant del conflicte, les
conseqüències d’haver arribat a aquest punt culminant del conflicte i per
finalitzar la catástrofe final.
En aquesta novel·la es comença pel conflicte, que és quan
Gustav von Ashenbach, un destacat escriptor Alemany d’edat madura, veu
aparèixer a un home al costat del cementiri i li entren ganes de viatjar. És la
trucada de la vida, que li diu a Ashenbach que ha de viatjar. La presencia
d’aquest home simbolitza l’inici del viatje cap a la mort, que es produeix
sense saber-ho. Aquestes ganes de viatjar simbolitza el desig de fugida, una
gran insatisfacció amb la seva vida i la cerca de la inspiració
En el segon capítol es presenta l’exposició de la novel·la,
que és quan el protagonista explica la vida que ell havia portat fins aquell
moment. Es diu que el personatge ha passat tota la vida rebutjant el
psicologisme, que és un personatge racional i que no li ha interessat mai
l’estudi de la ment humana. A ell sempre li ha interessat la honorabilitat
burgesa i és per això que escolleix Munich per a viure.
Quan s’inicia el viatje, no li agrada el destí que ha
escollit perquè no pot contacte amb el
mar, i Mann li agradava molt el mar
perquè ho va heredar de la seva mare. El mar per a ell és símbol de l’infinit,
de la individualitat, del retorn de l’essència inicial. L’amor al mar és l’amor
a la mort. Un vers escrit per Thomas Mann que la seva filla va recuoperar va
ser: El mar no és un paisatje, és la vivencia de l’eternitat, del res i de la
mort, un somni metafísic. Ashenbach buscaba el mar i deprés buscaba la mort.
Ell estimava el mar i el res.
Decideix viatjar a Venècia, és un vaixell negre, fosc,
tenebrós i trist. Rep un bitller per un mariner amb jepa i li diu que és una
ciutat molt atractiva, i edificada sobre l’aigua que és símbol demort. Quan
arriba a Venecia, pensa quedar-se allà per temps indefinit, la mort per a ell
és definitiva.
Les góndoles negres simbolitzen els atauds. El camí cap a la
mort. I demana que segueixi a una altra góndola. El gondoler no li fa cas i com
que no té licencia el deixa a l’hotel sense cobrar-li.
Al tercer capítol apareix Tadzio, un jove pel qual es sent
atrès. És un noi pàlid, amb el cabell ros i amb una aparença semblant a la d’una
persona malalta. És Eros, Déu de l’amor, sobre tot en tre els homes. Es
presenta com un àngel, Hermes el missatger. Sempre associat al mar (mort) .
Després Thanatos ( personificació de la mort no violenta). El personatge canvia
la seva actitud i el seu amor va en augment. Comença a agradar-li estar a
Venècia. Tadzio per a ell ja no és noi jove, sinó que és la bellesa
personificada i en ocasions creu que aquest li correspon.
Té somnis, els quals coneix el vertigen de l’aniquilació.
Apareix un perruquer, el qual el maquilla i el tenyeis i li diu que es pot
enamorar. Ell es veu vell i lleig, no creu en que sigui atactiu, no veu la
bellesa en ell mateix.
Per finalitzar la novel·la Tadzio s’endinsa en el mar i fa
un gest, invitant a submergir-se cap a la mort. Es diu que Tadzio és el
psicagog d’Hermes. S’acaba el viatje, que és també un símbol de vida, el qual
el final és la mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario